ART, PATRIMONI, HISTÒRIA...

Propostes Culturals I Històriques

Camí de les fonts

Tranquil·la i agradable passejada

Peramola ha recuperat el camí de les fonts, un passeig de dos quilòmetres que recorre el pont romànic de la vila i el camí que ressegueix el torrent de Peramola, enmig del bosc. Una de les rutes més emblemàtiques de Peramola, per a tota aquella gent que vol passejar per l’entorn de Peramola sense caminar gaire. La ruta conta amb nombrosos cartells que ens parlen de moments històrics del municipi.

Més informació

Fonts i brolladors del municipi

Més de 200 fonts repartides pel seu terme municipal

Els peramolins Alfred Montserrat i Antoni Ferragut n’han elaborat un inventari detallat i actualitzat que es pot consultar al blog.

Més informació

Rutes arqueològiques i històriques

Espais d’interès històric i arqueològic

El megàlit de Pla de Nuncarga

Una cista d'enterrament d'època neolítica

El megàlit del Pla de Nuncarga del Salvestró és una cista d’enterrament d’època neolítica (entre el 6000 a.C. i el 3000 a.C.) bastida amb quatre lloses de pedra i una coberta. L’estructura, segons la documentació conservada, va acollir les despulles de diversos inhumats amb els seus respectius aixovars, entre els quals hi havia un recipient ceràmic, útils de sílex i algunes restes de fauna

Més informació

25 de gener de 1714

Peramola va participar activament a la revolta pagesa

L’escriptor i lingüista Josep Espunyes ha explicat que la localitat de Peramola va participar activament a la revolta pagesa, iniciada a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), contra l’augment dels tributs de guerra que havien de pagar a l’exèrcit que estava al servei del rei Felip V. De fet, la població hauria estat considerada “el bressol comarcal de la rebel·lió” i, després d’aconseguir bloquejar durant nou dies l’anomenat Regiment de Guipúscoa a Oliana, va acabar patint, com a conseqüència, l’ordre de degollar i penjar a diversos dels seus veïns i de la crema del poble, que en aquell moment tenia entre 80 i 90 cases.
Els informes de guerra que es conserven a Madrid, a l’arxiu històric nacional, corroboren els fets del 25 de gener de 1714 i la crueltat dels mateixos, segons Espunyes. Un exemple és la carta que el militar borbònic flamenc Jean François Nicolas Bette, marquès de Lede, va enviar a Felip V, on diu que va “atacar a uns rebels a Peramola, als quals va manar penjar, i calar foc al lloc”, afegint que esperava que “aviat estaria tot quiet”. Per l’escriptor és obvi que això va acabar passant perquè “si mates la gent, la degolles i hi poses foc al poble, evidentment que n’estaran de quiets”, ha reblat. Finalment, ha relacionat la repercussió que van tenir els fets amb una dita popular que encara perdura als municipis de Ponts o de la Baronia de Rialb (Noguera), on s’utilitza l’expressió “sabràs qui va ficar foc a Peramola” quan es vol intentar dissuadir a algú de fer una acció determinada.